De l’inici d’aquest mil•lenni ençà havem posat en la qüestió tota l’atenció, tot el capteniment, tota la comprensió. Hem avaluat tots els matisos, defugit les demagògies, encarat els drets humans, les llibertats. Hem vist com tota una consellera d’Interior que deia que els duia ben posats no se’n sortia, com n’han estat d’inútils els tímids intents de reconduir aquesta xacra, i res. Parlem de l’exercici d’això que alegrement qualifiquem com l’ofici més vell del món... a la carretera. Si us plau, que ningú celebri que avui és el Dia de la dona treballadora. Mentre continuï una sola esclava abandonada al voral d’una comarcal ens hauria de caure a tots la cara de vergonya. Drets de la dona? No fem riure, no siguem hipòcrites. Esclavitud amb el vist i plau del polític, del legislador, de tots els pares i mares tips de respondre als nostres fills que aquella noia espera un bus, fa autoestop, caça espàrgols... i que té molta calor.
Després de mirar-ho del dret i del revés, només n’hi ha una de solució: prohibició. Prohibició radical i absoluta. A França ho han fet: ni una sola prostituta a la carretera. Aquí, la cagarel•la dels que ens administren aboca a situacions tan ridícules com multar a l’àvia que ven un cistell de bolets en una cruïlla i en canvi girem la cara quan la transacció es basa en carn humana. Dret al propi cos? Au!
Tan difícil, resulta? Que es posin en solfa els consellers d’Interior, de Treball, els responsables de Trànsit, d’Immigració... però sobretot els dels drets de les persones, els de Salut, els de benestar i dignitat. Que el President de la Generalitat agafi el toro per les banyes. N’hi ha prou en dir prou, fins aquí hem arribat. I castigar amb duresa el qui s’atura. Ja ho vam deixar escrit: el puta és el client. I aplicar la pena màxima al proxeneta. Només llavors podrem començar a parlar seriosament de regular els bordells o la llibertat de percebre diners per oferir determinats serveis.
Mentre quedi una sola meuca a sol i serena entre l’asfalt i la intempèrie som i serem un país indigne, feudal, covard, masclista, feixista. Una república bananera on la correcció política domina per damunt de la lògica més elemental. Vaja, un país de merda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada