La trinxera on va néixer el segle XX

El Mume recorda en un centenar d'imatges la cruesa de la Gran Guerra

Un grup de sanitaris alemanys intenta recuperar els soldats
ferits a la trinxera, a la Picardia, l'abril de 1918

Hi va haver tants de morts, que es va haver d'inventar un monument fins llavors inexistent: la tomba del soldat desconegut. Amb la Gran Guerra, el segle XIX es va clausurar de cop, amb un decenni de retard, i es va inaugurar l'era de la barbàrie. Una exposició al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera (Mume) torna a fer present aquell conflicte, avui relegat per les massacres en technicolor de la II Guerra Mundial, per mitjà d'un centenar de fotografies en bona part inèdites i poc divulgades.

En van dir la Gran Guerra perquè no es podia preveure l'esperit de superació de l'espècie humana, capaç de completar la matança al cap de tan sols vint anys, però sobretot perquè no es coneixien antecedents d'un conflicte que hagués fet caure quatre imperis i hagués arrasat tantes vides en tan poc temps: deu milions de combatents dels setanta que havien estat mobilitzats van morir al front, i sis milions més en van tornar amb ferides tan atroces que van convertir Europa en un hospital de mutilats, com els que els pintors Otto Dix o George Grosz farien circular pels carrers d'un Berlín de postguerra poblat de dements i invàlids. Els exèrcits encara tenien unitat de cavalleria i servei de coloms missatgers, però la baioneta començava a fer lloc a la maquinària de guerra moderna, als tancs, els submarins, l'aviació, els llançaflames i els gasos mortífers. En el frenesí de la naixent indústria armamentista, que afortunadament va ser paral·lela al refinament de la cirurgia, els exèrcits no tenien temps de filar prim, així que aquesta guerra també té l'honor de ser la primera que va acarnissar-se sense pietat sobre la població civil. El drama, l'absurd, la paradoxa, però també la propaganda, la manipulació i la guerra psicològica apareixen en tota la seva cruesa al centenar de fotografies cedides per l'Archivo General de Palacio de Madrid que exposa a partir d'avui el Museu de l'Exili de la Jonquera. La Gran Guerra en imatges, 1914-1918 (fins al 5 de setembre) és una selecció de l'abundant material gràfic que va obtenir l'Oficina Pro Cautivos creada pel rei Alfons XIII en col·laboració amb la Creu Roja per aprofitar la neutralitat espanyola en el conflicte impulsant missions humanitàries a favor dels presoners. La majoria de les fotografies van ser preses per l'agència alemanya Bild-un-Film Amt, antecessora de la productora UFA, però també n'hi ha de procedents de l'agència londinenca Associated Illustration Agencies Ltd. i de la francesa Section Photographique de l'Armée. Tot i que hi escassegen les escenes més escabroses, censurades per no horroritzar la població ni descoratjar la tropa, hi ha, en aquesta selecció preparada pels comissaris Jordi Rovira i Àngels Casanovas, una visita obligada a les trinxeres, amb seqüències tan demencials com la d'uns infermers intentant recuperar els ferits de la primera incursió al camp de batalla mentre ja salten també cap a la mort els soldats de la segona envestida. En la guerra de les víctimes anònimes, no hi falten, però, els retrats d'alguns dels seus herois, com el baró Manfred von Richthofen, el pilot a qui s'atribueixen tantes victòries aèries, que va guanyar-se el respecte fins i tot dels seus enemics, que van acabar retent-li honors militars quan ell mateix va ser abatut l'abril de 1918.

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/190114-la-trinxera-on-va-neixer-el-segle-xx.html

(Font.El punt)