dimarts, 26 de gener de 2010

Promotors, entitats financeres i Banc d'Espanya: tots menteixen

Les xifres tenen la mala costrumbre de treure les vergonyes i draps bruts a la llum. En particular, les xifres del mercat immobiliari, nombre d'habitatges iniciats, nombre de transaccions immobiliàries i crèdits concedits no van agafats de la mà.  

És molt curiós com el crèdit al promotor continua augmentant tot i una contracció en vendes propera al 15% de les vendes l'any 2007. Vegeu quadre adjunt, creat amb dades extretes del Banc d'Espanya (PDF) i els informes del total de crèdit concedit per les entitats financeres. Aquest augment de crèdit és una mera refinançament de deutes antigues, no hi ha altra sortida, perquè des de 2007 fins al setembre del 2009, les transmissions de propietat de tot tipus han caigut en picat.



Més curiosa és la diferència de percepcions sobre la qualitat del crèdit entre els deutors i creditors. Les entitats financeres, declaren una mora del sector immobiliari del 8,73%, per import de 28.315 milions d'euros, però els promotors immobiliaris afirmen que no poden pagar els 324.000 milions d'euros en préstecs que tenen concedits i que necessiten un pla especial de salvament perquè el sistema financer no es ressenti. No demanen molt, aproximadament requereixen un 30% del PIB, gairebé res.

Les dacions en pagament han augmentat espectacularment, els preus han caigut i han de caure més, però el Banc d'Espanya mira cap altra banda, permet que se segueixin refinançant deutes en mora i no vol que el propi sistema financer aflori tot el crèdit subprime que té apalancat entre els seus balanços.

La sortida pactada entre el supervisor i les entitats financeres ha estat clara. Anem a aguantar 10 anys en aquesta situació, refinançant deute immobiliària sense control i capitalitzant cada vegada més interessos, tot sigui per no deixar caure els preus i no convertir els bancs en les majors immobiliàries del món.

Si realment volem sortir de la crisi, el primer pas és el desbloqueig del mercat immobiliari i aquest desbloqueig passa per l'ajust dràstic del preu i l'estoc. Aquest ajust només es produeix mitjançant l'execució de crèdits pendents, les subhastes obertes dels immobles sense límit inferior i mitjançant un sistema que mostri els actius al preu que realment tenen.

En tot aquest procés, moltes entitats es veurien seriosament afectades. Estic pensant en algunes o moltes caixes que acumulen gran part dels crèdits dubtosos concedits i que saben que no els poden recuperar, llevat que articulin mecanismes de dació en pagament i es converteixin en promotores.

El que no és de rebut és que se segueixi permetent un refinançament contínua en el sector a fi de mantenir preus i amagar pèrdues. El Banc d'Espanya no pot seguir amb aquesta connivència perquè està incomplint la seva principal funció de supervisor del sistema financer
 
(Font.El blog Salmon)