La dependència de la zona comercial del barri al sud de la frontera és total, però, tot i això, el poble està treballant per millorar les relacions i regular un comerç que porta molts ciutadans francesos fins als seus aparcaments
Quan va caure la frontera, la vila es
va reinventar convertida en una mena de port franc amb preus baixos, i avui la
visiten quasi quatre milions de persones l'any i és un dels principals centres
comercials de l'Empordà
“Treballem més que a Andorra”, ens va dir un comerciant de la zona duanera de la
Jonquera. La frase ens la va confirmar un altre del Pertús que, tot i la
incidència de la crisi econòmica, va reconèixer què “abans els francesos
compraven nou o deu cartons de tabac i ampolles d'alcohol i avui és limiten a
tres o quatre, però saben que ningú els passarà comptes a la duana, i això els
dóna molta tranquil·litat”. Els nostres interlocutors saben de què parlen, cada
any els visiten quasi quatre milions de persones i,
si primer venien atrets per la diferència de preus entre els estats espanyol i
francès, desprès, quan van desaparèixer les duanes, els botiguers van vendre
més, “perquè s'ha convertit en un pol d'atracció comercial” amb un volum de
facturació tan important que els fa ser molt competitius i oferir alguns
productes “fins a un trenta per cent més barats que a Figueres”. Qui parla és
Joan Bella, president de l'Associació de Comerciants del Pertús i regidor de la
Jonquera, que coincideix amb Jordi Cabezas, antic batlle i un dels responsables
el procés de reconversió, en assenyalar el període entre el 1991 i el 1994 com a
uns anys de depressió profunda. “L'eliminació va portar misèria i desolació, van
tancar molts agents de duanes, més de vuit-centes persones es van quedar sense
feina, vam rebre poca ajuda de les institucions i a l'Ajuntament haguérem de
buscar una sortida”, sosté Cabezas. “Vam comprar els terrenys de Mas Morató; la
Generalitat ens va recomanar que hi féssim una mena de polígon industrial
enfocat a les empreses d'exportació, però allò no va funcionar”, explica. Dos
anys desprès no s'havia venut ni una parcel·la i es va canviar l'orientació del
projecte. Com va declarava l'antic rector Eduard Vivas i Llorens el febrer del
2011 a Família Cristiana: “L'alcalde Pere Brugat va engegar una
política de facilitats a les implantacions comercials que ha fet que la Jonquera
hagi esdevingut un centre de referència, i ho serà encara més quan entri en
servei el complex tipus la Roca Village.”
Salt endavant
Abans, però, va caldre la implicació dels empresaris de la zona,
noms com el de Josep Raurich i Marissé Santaló, que van començar en una petita
botiga del Pertús dedicada a l'alimentació, per transformar-la en el Grup
Tramuntana, que avui reuneix centres de moda, restauració i alimentació; i el
d'Antoni Escudero, un immigrat nascut a Salobre (Albacete) que amb 16 anys va
arribar per treballar de cambrer a l'hotel Porta Espanya i des de principis dels
setanta va protagonitzar una cursa constant i imparable que l'ha portat de des
despatxar camions a l'agència de duanes, a fundar el seu propi grup d'empreses
que avui disposa de restaurants, supermercats, hotels, gasolineres, cellers i
mitjans de comunicació, i està a punt d'inaugurar el Centre Empordà Escudero, un
espai comercial situat en el polígon de les Oliveres que funcionarà com outlet de grans marques de moda, en què els clients, a més, hi
trobaran, bufets lliures i altres propostes d'oci. En entrevistes publicades a
la premsa, Escudero, ha afirmat que el seu públic és majoritàriament de
nacionalitat francesa, una dada que confirmen les estadístiques i els més de
quatre mil menús que cada dia serveixen els restaurants que hi ha a les dues
bandes de la línia frontera, sobre tot a la de l'Estat espanyol. N'hi ha 46, els
bufets lliures dels quals reben multituds atretes per uns preus competitius i
una oferta gastronòmica en la qual es barreja la quantitat heterogènia de
l'oferta amb la qualitat.
Bea Artigues, presidenta dels comerciants de la Jonquera, diu que
en aquesta gran àrea de servei en què s'ha transformat l'antiga zona duanera hi
ha tres parts molt ben diferenciades: “El barri sud del Pertús i la zona de la
duana, on es concentren les botigues de roba, tabac i alcohol, que essencialment
treballen per a un públic que està de pas o ve expressament per comprar; la zona
de Mas Morató, on es concentren els macrorestaurants, i els hotels, i el centre
de la vila, que s'alimenta d'una clientela una mica més elitista, que no busca
preu sinó qualitat i un servei acurat, i en el qual, més que francesos de pas,
atenem gent que arriba dels voltants, sigui d'Agullana o Girona.”
Aquests dies d'agost, quan es registra l'ocupació màxima i els
carrers estan plens dels campistes arribats de Barcarès, Argelers i Canet, que
volen viure el seu dia de shopping i gastronomia, la
gendarmeria francesa ajuda la policia local i els Mossos d'Esquadra en la lluita
contra la venda il·legal controlada per grups d'origen magrebí, a l'hora que hi
ha visitants que no saben si el tiquet d'aparcament l'han de pagar a la banda
del nord o la del sud, i es donen casos com el que explica l'alcalde del Pertús,
Jean-Claude Picas, al qual arriben reclamacions de multes de trànsit i no poden
determinar on s'han produït realment les infraccions que les han
motivades.
Problemes o problemes?
Els números que es mouen a la zona de la frontera són tant
importants –més de 9.000 visitants diaris i més de 6.000 empleats directes, dels
quals les tres quartes parts viuen als pobles dels voltants, de Cantallops a
Figueres– i la seva influència a la comarca es tan fonamental, que junt amb el
turisme familiar i un poder adquisitiu mitjà, que és el majoritari, ha arribat
un altre tipus de personatge, un client que es podria definir com a busca-raons, que, desprès de les traves posades a l'Estat francès
a l'exercici de la prostitució, han trobat a l'altre costat de la línia una
oferta alegal, però tolerada, que ha convertit el tram de carretera entre la
Jonquera i Figueres en una terra de ningú, habitada per clubs de contactes i
noies lleugeres de roba que ofereixen serveis sexuals. “És un dels peatges que
hem hagut de pagar; tan sols una mínima part dels milions de persones que passen
per casa nostra busquen sexe, drogues i alcohol, però s'ha creat tanta fressa
mediàtica que molta gent creu que aquest és un espai sense llei, quan hem fet
tot el possible per evitar la prostitució”, sosté Cabezas. Bella remarca que els
comerciants estan molt preocupats pel tema: “No tant sols dóna una mala imatge
sinó que distorsiona la realitat; la gent de peu ha de saber que legalment la
policia quasi no pot fer res.” “Crec que el millor seria regular-la i cenyir-la
a clubs especialitzats”, conclou. Tot i que des del 1991 les lleis diuen que,
teòricament, no existeix la frontera, la gent del Pertús viu en un interregne
que els abraça amb la de la Jonquera. “Els explicaré una cosa interessant –ens
diu l'alcalde Picas–: aquí tenim una escola primària en què s'imparteixen les
classes en francès i català; del total de 90 alumnes, 35 són de la Jonquera, no
em diran que això no és treballar pel futur?”
(Font.Elpuntavui.cat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada