divendres, 21 d’octubre del 2011

El full de ruta català

El govern presenta la seva proposta de calendari i prioritats, d'ara fins al 2030, per a les obres pendents del corredor mediterrani a Catalunya

Creu que es poden fer amb 1.200 milions menys dels que estima Foment

Catalunya té un pla per rebre el corredor mediterrani. El conseller de Territori, Lluís Recoder, va comparèixer ahir per presentar l'agenda catalana de l'eix, un full de ruta “molt estudiat i gens improvisat” que ha preparat durant mesos per posar-lo damunt la taula del Ministeri de Foment just aquest dia, l'endemà que Europa prioritzés l'eix en la seva xarxa bàsica fins al 2020.
“Ningú més està presentant avui un projecte com el nostre, el corredor representa per a Catalunya molt més que per a qualsevol altre territori”, constatava. I és que per ell, “el corredor mediterrani no és un fi en si mateix, i cal treballar altres aspectes per treure'n un rendiment”. Per això, per exemple,

el govern ja es planteja les reserves de sòl que cal fer per a les àrees de negoci o nous corredors a la vora, i fins i tot com s'hi ha de gestionar la mobilitat.
El document, “clar, rigorós i realista”, proposa bàsicament les actuacions que el govern considera necessàries en quatre estadis temporals, des del 2012 fins al 2030, en funció de la prioritat que hi dóna (vol fomentar l'accessibilitat a ports, aeroports i ciutats) i l'estat actual de la tramitació (vegeu peça a la plana següent). I també hi posa xifres: calen 1.112 milions per a les obres a curt termini (fins al 2015), 2.788 més per a les que són a mitjà termini (fins al 2020) i 1.903 més per a les actuacions a llarg termini (entre 2020 i 2030). En total, 5.803 milions, uns 1.200 menys que els que
el Ministeri de Foment estima que costen aquestes mateixes obres. “Hem fet un
càlcul d'acord amb els experts del departament i empreses filials, i hem anat a esgarrapar costos projecte per projecte”, explicava, per justificar el desfasament, Recoder, que era molt crític amb els sobrecostos d'algunes estacions “de disseny” que s'han construït en els últims anys, per exemple a l'L9 del metro de Barcelona. El conseller, a més, considera que la reducció pressupostària també “permetria que tot es fes en un
termini menor”.
La majoria de projectes indicats ahir pel govern ja són a l'estudi tècnic del corredor que el ministeri va presentar al març, però no tots. És a dir, que caldrà plantejar-los i convèncer Foment perquè els faci. “Tenim un conjunt d'arguments que intentarem fer valer”, avançava Recoder. Es tracta, per exemple, de l'estació proposada a l'aeroport de Girona, i de l'ample mixt que es demana per a la línia actual entre Figueres i Portbou.
Lleida, fora de la xarxa
Un cas semblant, però potser més greu, suposen les actuacions previstes pel govern que la Comissió Europea ni tan sols ha inclòs en la xarxa bàsica presentada dimecres. Per exemple, la creació del Logis Ebre i, sobretot, la connexió de Lleida al corredor mediterrani, per mitjà d'un tercer rail a la via
convencional actual fins a Sant Vicenç, per Reus i per Valls. I és que Europa ha dibuixat la bifurcació de l'eix mediterrani des de Tarragona a Madrid per la línia de Casp, i no per Lleida. “No coincidim en el dibuix, perquè l'altre seria l'enllaç lògic per a Catalunya, i
tenim molt d'interès que Ponent quedi connectat”, concloïa Recoder.


(Font.El puntavui.cat))