Bancs: New Times, New Rules ?

En publicitat, existeix una regla d’or, que dicta, que tot producte a vendre ha de dir imperiosament que és NOU, així tindrem : el nou Ariel,el nou Skip, el nou Tampax, tot ha de ser nou, tot ha de ser “new “.

Perquè lo nou, sempre és millor, lo vell està passat de moda, està desfasat ,no està a la última, és un producte de desfet destinat a l’abocador de les escombraries.

El detergent que renta més blanc , els més nous sempre són els millors, els definitius, no en podrà haver-hi cap de millor.

Però clar, sis mesos després, ja surt un nou Ariel, un nou Colon, un nou Skip, que supera als anteriors nous Skip, nous Colon, nous Ariel, que sis mesos abans ens deien que eren insuperables, ens deien que eren els millors.

O sigui, que abans ens enganyaven i ara amb el nou, més que nou, ens enganyen encara més o el doble.

En publicitat , el verb sempre actua en present de imperatiu , COMPRI !! , i en canvi, peca per absència dels plusquamperfets, és a dir : d’aclarir el mèrit, d’allò que pretenen que creiem perfecte.

La última moda en publicitat, i aquesta - al meu entendre d’una ridiculesa supina - és fer-nos entendre que lo modern i lo fashion ha de ser expressat amb llenguatge cultural de procedència anglosaxona, així els eslògans comercials i cançonetes de les campanyes publicitàries han de plantejar-se i executar-se en llengua anglesa /ianqui americana

Si anem a veure els anuncis de la tele, podem observar que tota firma comercial ja sigui germànica, coreana, japonesa, espanyola, portuguesa o vietnamita, ha de tenir un eslògan en anglès, curt però contundent, que intenti definir la filosofia de la marca , senzilla i enganxifosa i naturalment en anglès.

Por exemple, em fa molt de riure per xocant i pagès, els nous anuncis de ” La Caixa “, on els seus anuncis de la tele, la melodia de la cançoneta també és en anglès.

“ La Caixa “, per més new & english quees posi, sempre estarà dirgida pels de sempre,és a dir, pels d’abans,pels que sempre han manat en una societat capitalista, per les famílies més burgeses , les dretes catalanes, les més insolidàries,aquelles que sempre han estat a dalt de tot de la cadena alimentària,nodrint-se com aligots carronyaires dels fills morts de la nostra societat, aquells fills del nostre Poble que no han pogut o no han sabut aguantar les dentallades de la jungla humana actual, aquells fills nostres que agonitzen en els Llimbs de la desesperació, que no poden arribar a final de mes, que s’han d’aguantar el mal de queixal i l’Euríbor criminal, aquells nostres fills que intenten però no poden trobar el nèctar d’ambrosia promès, el de la felicitat profetitzada de tota societat capitalista, la nostra Mare, Deessa i Benefactora Societat de Consum Occidental.

Resa un eslògan publicitari actual:

“ New Times, New Rules” ( nous temps, noves regles)

i jo dic …i una merda !

 
(Font.Al Forest in Catalonia)